Avui, més que mai, jo sóc dels Grocs

És mitjanit, i no puc dormir. Després d’una diada que tots esperàvem, que tots desitjàvem, després de dies d’assaig rere assaig, de suar la cansalada, de fer tots els esforços del món i més per arribar a aconseguir allò que tots volíem aconseguir… ha arribat el dia. I les coses no han anat com tots havíem pensat que anirien.

Avui, els Castellers de Castelldefels hem hagut d’actuar sols perquè totes les altres colles havien tancat temporada. Per a una colla petita com nosaltres això ja representava un problema, i gros! La tècnica, però, no s’ha arronsat, i ha estat valenta, i ha tirat endavant, i ha cregut en la seva colla, en la seva gent, en el seu potencial, i ha preparat una diada de màxims que sabien que era assolible. I ho sabien perquè ho era, perquè tenim la tècnica, perquè tenim les ganes, perquè tenim les mans. Avui hem estat a punt de tocar el cel. No ho hem fet, és cert, però no ens hem de rendir pas.

En aquesta vida tots és relatiu. Molt relatiu. Ara fa vuit anys, a la Festa Major d’Hivern del 2008, vam fer una actuació que ens va commoure a tots i que ens va fer sentir que seguíem sent colla i que teníem un futur que no ens podíem deixar perdre. En aquella ocasió, vam descarregar un dos de sis treballadíssim i un 3 de 6 amb l’agulla amb una alineació novella, vam intentar un cinc de sis que va caure just a l’entrada de dosos i vam descarregar el pilar de 5, més amb el cor que amb el cap.

Avui hem descarregat, de nou, el 2 de 6, però ho hem fet amb absoluta solvència, conscients que tenim el 2 de 7 a tocar. I, tot i actuar sols, hem intentat un tres de set amb l’agulla, que finalment ha quedat en intent desmuntat. I també hem intentat, en dues ocasions, el 4 de 7. I hem descarregat un 3 de 7. I hem descarregat, per primera vegada a la nostra història, dos pilars de 5 simultanis! I a tot això li hem de sumar els 17 pilars de 4 que hem descarregat a les dues cercaviles d’ahir al vespre i avui al matí i el 3 de 6 aixecat per sota, construcció que no assolíem des del 1995!

La conclusió? Si pensem en objectius, en punts i en classificacions, no ha estat una bona actuació. Si pensem, però, en la il·lusió, les ganes i l’esforç de cadascun dels membres d’aquesta colla, una colla que lluita dia a dia per tirar endavant malgrat les dificultats, que són moltes, sí que ha estat una bona diada, una diada que ens diu que el camí és obert, que ens queda molt per fer, però que ho podem fer. I, tard o d’hora, ho farem, perquè ho hem suat, ho hem treballat i ens ho mereixem.

Avui, més que mai, jo sóc dels Grocs.

WhatsApp Image 2016-12-08 at 18.14.34 WhatsApp Image 2016-12-08 at 18.14.56

Articles relacionats

Etiquetat amb: , , ,