Crònica d’un mes de Setembre

Avui vull afegir aquest comentari a la crònica de la Montse i al centenar de comentaris publicats de castellers, que retraten molt millor que jo, la nostra participació en la diada de Torredembarra del XXV concurs de castells.
Jo vull fer la crònica del mes de Setembre, que començo quant quant veiem que serem convidats al concurs. Des d’aquell moment els esdeveniments s’abraonen sobre tota la tècnica, la junta i la resta de caps de colla de l’ACPC. En temps record, es prepara una assemblea i tot just abans de començar-la el representant de l’organització del concurs ens comunica que probablement serem convidats tot i preguntant si acceptarem o declinarem. La resposta la confirmen un parell d’hores mes tard després de l’assemblea especial.
A partir d’aquell moment comença el ball: continuar amb els assaigs, ara amb mes intensitat, i preparar assaigs especials per assegurar una bona actuació, cercar l’ajuda econòmica necessària per poder fer front a les despeses extres, demanar ajuda a les colles veïnes per tenir un reforç extra a les pinyes i coordinar acuradament com s’atendrà a les 2 sortides compromeses de diables a Vandellos, la sortida que cada any els Gegants fan al Prat i que no podíem fallar i la sortida de Cintes a Roquetes, tot en un sol cap de setmana, fent anar gralles, camions, pares i canalla amunt i avall per mitja Catalunya. Com diria un important polític espanyol: “Esto es un lio”.
Però a la fi, tot anat sortim, llevat de la pluja que no estava a les nostres mans de controlar. La Junta aconsegueix finançament extra, s’aconsegueix omplir la pila immensa de paperam i requisits que sol·licita la organització del concurs cosa que va tenir mitja junta visitant la delegació de la agencia tributària durant uns quants dies seguits, contractar autocars, organitzar les dues sortides de diables a Vandellos incloent-hi el transport del Garigot, muntar un assaig especial dijous, esforç extra de geganters al Prat que fan fer una sortida amb una petita part de la colla, divisió dels grallers en petits grups per cobrir el màxim de sortides inclús incorporant reforços extres. A mes a mes es fan samarretes especials que es reparteixen a Castellers de Castelldefels i a la gran quantitat d’ajuda que ve de Begues, Xics Caleros, i Rubí als que s’ha d’agrair molt i molt la seva col·laboració i de ben segur m’oblido de mes i mes sacrificis i esforços desinteressats. .
En poques setmanes l’Agrupació de Cultura de Castelldefels ha fet un desplegament impressionant per ajudar als Castellers a anar a Torredembarra i ha demostrat que som capaços de fer “virgueries” i coordinar un munt de gent pròpia i propera.
Quant diem que una colla es gran o petita normalment ho qualifiquem a través de la complexitat del castells que coronen a plaça, però cada dia sóc mes conscient que per cada casteller que puja a terços o quarts d’un dels nostres castells, cada acotxador i anxaneta que pugem a la pinya tot dient-li que pugi ràpida i fineta, hi ha unes quantes persones a l’Agrupació treballant per a fer-ho possible hores i hores. Potser no vam poder fer tots els castells, però sé que els portàvem molt ben preparats amb assaig, gent i logística i això es un èxit que ni 100 litres de pluja pot aigualir i que de ben segur en veurem el fruit aviat.


Moltes gracies a les colles amigues que ens han ajudat, moltes gracies a la Agrupació de cultura popular de Castelldefels i la seva junta i caps de colla i moltíssimes gracies a tots els castellers que han treballat durament durant tot aquest setembre per fer-ho posible.

Articles relacionats

Etiquetat amb: , , , , , , , , ,