Diada de Tardor a Castelldefels

La Paula va entrar a la colla al 2012, però va marxar al cap d’un temps per motius personals. Sis anys més tard, torna a formar part de la nostra gran família castellera. Normalment, a la pinya fa de crossa i al tronc puja a quarts, tot i que també ha assajat al terç. A l’última diada, però, es va estrenar en una nova posició. Ens ho explica ella mateixa a la crònica que ens ha escrit de la diada que es va celebrar diumenge a Castelldefels:

“Diumenge passat vam tenir la Diada de Tardor a la nostra plaça, on vam actuar conjuntament amb les colles Carallots de Sant Vicenç dels Horts i els Castellers del Prat. El dia va començar de la millor manera gràcies a la nostra Comissió Groga, que ens tenia preparat un gran esmorzar per agafar la diada amb energia.

Abans de sortir de casa, la Tècnica ens van enviar les pinyes de les proves que hi havia previst fer. En aquestes, vaig veure que m’havien posat en una posició totalment nova per a mi: de baix en el nucli del 3d7a. L’havia estat assajant aquesta última setmana, però tot i sentir-me preparada no vaig poder evitar posar-me nerviosa.

Quan vam arribar a plaça em van dir que el 3d7a aniria a la primera ronda i això va accelerar els meus nervis. Abans, però, vam obrir la diada amb 3 pilars de 4, on hi vaig pujar de terça.

Seguidament, vam començar a muntar la pinya del 3d7a. Molta gent de la colla se’m va apropar per desitjar-me sort, per donar-me ànims i fins i tot algun que altre consell de baixos veterans… Fet que em va donar molta confiança i els hi agraeixo molt. Vam descarregar un 3d7a preciós que feia mesos que no portàvem a plaça i que, a part de la meva estrena, hi havia moltes d’altres tant a pinya com al tronc i això li donava encara més mèrit. La sensació de satisfacció que vaig sentir no sabria descriure-la. Normalment a les pinyes faig de crossa, però aquest sentiment mai no l’havia sentit formant part de la pinya… A més, cal recordar que he tornat a la colla fa poc i quan jo vaig marxar aquest castell encara era impensable i part d’un somni que hem acabat convertint en realitat. I viure’l des de dins, des del “cor” del castell, em va fer renéixer el sentiment de sentir-me plenament part d’aquesta colla.

Mentre ajudàvem a les altres colles a fer pinya en els seus castells, se’m van apropar el Sheik i el Pau per proposar-me fer de baix en el 4d7 de la segona ronda. Sense pensar-m’ho, i encara amb l’eufòria d’haver descarregat l’anterior castell, els hi vaig respondre un SÍ rotund. A diferència de l’anterior, aquest no l’havia assajat mai, però em veia amb confiança i capacitat per fer-lo per primera vegada a la nostra plaça. Quan vam començar a quadrar els baixos, els membres de la colla que em veien col·locada es quedaven al·lucinats. Alguns em deien que potser no era massa bona idea fer-lo sense haver-lo assajat abans, i d’altres que era totalment capaç de fer-la amb els ulls tancats. Tot i així, jo estava concentrada en els consells que m’havien anat donant els meus companys i sense pensar en un “no” com a opció. Aquest castell, però, es va quedar en un intent desmuntat, ja que un altre baix va demanar que el baixessin. Em vaig quedar amb moltes ganes de repetir-lo i descarregar-lo, però no va poder ser… Ja hi haurà una pròxima vegada!

A la 3ª ronda vam decidir sortir amb un 3d7 amb estrenes en el tronc. Tot i estar força maco de mides, la canalla no ho va veure massa clar i també va quedar en intent desmuntat.

A la ronda de repetició, vam decidir tornar a apostar pel 3d7, aquest cop amb el tronc habitual, i el vam descarregar sense problemes. Finalment, vam tancar la diada amb 2 pilars de 4.

Tot i acabar la diada amb dos castells descarregats, la colla estava satisfeta i, com de costum, ho vam celebrar amb el ball del mocador. El cap de colla ens va dir unes paraules que em van omplir de motivació: a les pròximes diades volem portar assegurats castells de 7 i mig i els de 7 quedaran únicament “per si un cas”. I no dubto que, si ens ho proposem, ho aconseguirem! Tothom a omplir el local d’assaig aquestes setmanes abans de festa major d’hivern i no descarto fer la millor diada de la història de la colla. Hem demostrat que junts som capaços de tot, però fem falta tots!

Pit i amunt, i visca la colla degana!

Articles relacionats

Etiquetat amb: , , ,