Els Grocs sempre responen!

El Pau va entrar a la colla fa 4 anys. Va començar a diferents posicions de la pinya, però de seguida es va implicar en la part més organitzativa, primer ajudant amb tot el que podia i més tard ja com a membre de la Tècnica. Un dia va provar el tronc i ja s’hi va quedar. Actualment puja al terç i ha descarregat els castells més grans de la colla: el 7 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla. Avui és el Pau qui ens explica, en qualitat de tècnic de pinyes, com va anar l’actuació de diumenge a Cerdanyola, on vam actuar al costat dels Carallots de Sant Vicenç i els Castellers de Cerdanyola:

“Diumenge passat vam actuar a Cerdanyola… Dies abans, tot apuntava que seria una diada de castells de 6, ja que, a una setmana de l’actuació, ens van canviar l’hora (de diumenge tarda a diumenge matí) cosa que ens va afectar perquè gran part dels nostres castellers al matí ja s’havien compromès amb una sortida gegantera… Començàvem la setmana d’assaig amb un sol baix oficialment reconegut. Sí o sí havíem de trobar una solució, si no,  diumenge no faríem castells….

L’equip tècnic tenia a les mans el trencaclosques més difícil de la temporada (fins al moment). Terços, quarts i contraforts provant de baixos… amb l’esperança de trobar una bona resposta per parts dels nostres castellers! I com no… Els Grocs sempre responen!!! Van sortir tres noms de l’assaig de divendres: Germán, Yael i Abel, més el nostre baix titular Sospe… Ja podíem fer castells, o al menys provar-ho… Vam encarar diumenge amb ganes, però amb seny. No només faltaven baixos, anàvem curts de mans, les coses com són. Ja de bon matí es discutia si portar castells de 6 o de 7, hi havia diferents opinions, però una vegada muntades les pinyes ens vam adonar que no era tan boig anar a per una clàssica més, i així va ser.

A primera ronda, i a petició de canalla, sortim de 2d6 (lleuger) amb l’estrena de la Laia a terços del “2”. El castell puja una mica deformat, però perfectament descarregable, la Mariona (acotxadora), en canvi, no ho va veure així i decideix baixar-lo… – una diada més la nostra canalla està indecisa. A segona ronda repetim el “2”, aquesta vegada anem amb el pesat, segons amples i terços ben grans (un d’ells, l’Óscar, s’estrena a terços!). Aquest cop  puja més ferma i parada i, en aquesta ocasió, ho intenta la Teguise (una de les nenes més petitones que tenim),  quina crack, que valenta! Pim pam pum i la tenim col·locada, ja només queda que l’Aina faci el que millor sap fer, passar el castell!! Tenim aleta i el castell es descarrega amb facilitat… 2d6 a la butxaca!!

Anem a per la tercera ronda!! Els tècnics ens ajuntem a decidir… Ara toca el 3d7, em toca cantar-lo a mi i des de canalla m’avisen que torna la Teguise d’acotxadora i és el seu primer “7”, que el canti ràpid, gairebé amb dosos i així ho faig… El castell puja molt bé de mides, toca tirar dosos i a continuació l’acotxador, jo no m’ho podia creure, la Teguise semblava que ho havia fet mil vegades, valenta i decidida es planta a quarts i encara ha d’esperar que es col·loquin dosos, un cop col·locats, ella com el que està al sofà de casa es col·loca i somriu, només queda l’Aina i ja tindrem el segon castell a la butxaca, el descarreguem sense més problemes. Ja oblidava que acabem d’estrenar dos baixos a castells de 7!! Els teniu quadrats, Abel i Yael.

Ara sí, toca el repte més dur de la diada: el 4d7!! Per nosaltres un castell més que assolit, però amb el nombre de baixes que teníem vam haver de fer malabars amb les nostres camises. Abel i Yael havien de tornar a estar a baixos i ens faltava una altra estrena de “7” i seria el Germán, un jove que no fa gaire que està a la colla però pel grau d’implicació i de condicions físiques està fent de tot, un màquina!! Ja tenim baixos quadrats i la pinya tancada, pugem segons i està una mica deformat, però es decideix que no suficientment malament com per baixar-lo, terços, quarts i canalla a la pinya. A mesura que va pujant el castell, es va deformant a poc a poc, ens adonem que s’havia d’haver baixat i tornar-lo a quadrar, però això ho penso quan ja tinc dosos col·locats i acotxador a la seva esquena, així que decideixo passar-lo, una vegada més Teguise i Aina no ho dubten i confien en la camisa que porten i tots els que la defensem… El castell baixa lluitant-se de principi a fi!!! Però què esperàveu, som Castelldefels i, per qui no ho sàpiga, els castells es suen i es treballen!!

Que grans colla, una altra clàssica fora de casa i amb totes les traves que teníem, som uns cracks!! Orgull groc, orgull de colla!!”

Articles relacionats

Etiquetat amb: , , ,