Hem guanyat!

Una plaça plena de gom a gom, onze colles, onze colors. Els Grocs n’omplim una bona part. Avui hem portat, a Torredembarra, tres autocars i uns quants cotxes, tots plens de camises i samarretes grogues. I això ja és una grandíssima victòria.

Sortim de 5 de 7, i ho fem amb naturalitat, amb seguretat, amb la certesa que el descarregarem al primer intent i sense haver-lo de lluitar, perquè el portem ben assajat, perquè enguany  ja l’hem fet i l’hem fet bé. I això ja és una grandíssima victòria.

Seguim, a segona ronda, amb el 7 de 7. Tot i haver-lo descarregat per primera vegada a la nostra història tot just l’any passat i haver-lo portat a plaça aquest any en només una ocasió, avui sabem que el tenim, no dubtem ni un instant que el descarregarem, perquè avui tenim una pinya enorme, en tots els sentits, una pinya amb una força, una implicació i una tècnica fora mida. I això ja és una grandíssima victòria.

A tercera ronda, ataquem el 2 de 7. Ara sí, els nervis afloren. No l’hem descarregat mai encara a plaça, però si ho hem fet al local d’assaig. Això ens dona confiança, sabem que hem fet la feina, que tenim la tècnica i que en tenim, sobre tot, les ganes. En tenim moltíssimes ganes. Es col·loquen terços, pugen quarts i sonen les gralles. A la pinya hi ha silenci. Tots tenim el nostre paper, igual d’important, en l’execució del castell. Tots estem concentrats en allò que fem, en la tasca que se’ns ha encomanat. No volem fallar. Sentim al Pau, que canta el castell i el dibuixa a les nostres ments, que es deixa la veu, que ens explica que tot va bé. El castell tremola. La Berta i l’Aina, però, no s’ho pensen, no dubten ni un instant. Valentes, molt valentes, tiren amunt. I això ja és una grandíssima victòria.

I llavors sentim l’aleta i a la pinya es trenca el silenci. Crits d’eufòria prematurs, fruit de la il·lusió continguda, de la tensió acumulada. La il·lusió, però, dura tan sols uns instants. Es fa el buit, i el castell cau. Alguns ho celebren, d’altres només podem pensar en la canalla i en tots els que han patit la caiguda. Sembla que ningú no ha pres gaire mal. Acabem de carregar el nostre primer 2 de 7 i això, també, malgrat tot, és una grandíssima victòria.

Encara queden dues rondes i no hi ha res decidit, però, facin el que facin la resta de colles, nosaltres ja hem guanyat. Finalment, els Castellers de Figueres aconsegueixen descarregar un 2 de 7 preciós, molt ferm, que els fa justos mereixedors del primer lloc. Nosaltres hem quedat en segon lloc, en segon lloc! Hem participat al Concurs en vuit ocasions i mai abans ens havíem classificat en posició de pòdium. Avui ho hem fet, i ho hem fet amb autoritat i amb dignitat, i això, colla, és una grandíssima victòria!!!

A ronda de pilars alcem un vano de cinc, però les presses i, potser, un excés de confiança, ens juguen una mala passada i el pilar de 5 fa llenya. Els dos pilars de 4, en canvi, es mantenen dempeus i la Sasha i la Mariona, de dalt estant, ens mostren un missatge: “T’estimem, Sílvia”. No cal dir res més.

Acabem la diada amb una foto a les escales, un mar groc que mostra al món que avui la colla ha sigut molt, molt gran, en tots els sentits. Ara toca descansar una mica i tornar-hi, encara amb més forces, per assolir el nostre repte pendent, sense oblidar, però, que avui hem guanyat!

 

Articles relacionats

Etiquetat amb: , , ,