Vaig sentir fa poc que: un llibre era bo si quant l’acabes ets una persona diferent de quant l’has començat ,  i precisament això m’ha passat últimament amb un llibre comprat en un viatge per passar l’estona, i amb una pel·lícula. El llibre: “La gente feliz lee y toma café” i la pel·lícula “La vida secreta de Walter Mitty”.

La gent feliç potser llegeix, pren cafè, però podria afegir que la gent feliç apart de prendre cafè, fa pinya als castells… i als assaigs. La gent que l’hi agrada estar amb gent, ajudar als altres pel fet de ajudar-los, i gaudir creant coses complicades només a base de treballar plegats amb companys, gaudeix de fer castells.

En una escena de “La vida Secreta de Walter Mitty” es parla d’una cançó “If you like pinya coladas”, on un home busca noves emocions i alguna cosa que l’hi ompli la vida ……. I si diem: si t’agraden les pinyes apretades i compartir els vespres amb un munt de gent tu no tens que anar a un karaoke tu tens que venir a fer castells….. (l’hi va a la tornada).

En un rellotge un cargol o un eix del mecanisme fan que aquest marqui les hores. En un castells, cada crossa, contrafort, lateral, vent es part d’una estructura que el fa fiable i resistent, i a on treballant conjuntament un grup sovint anònim fa que la colla aconsegueixi resultats increïbles.

Quant al llegir el diari, a les converses a la feina, escoltant tertúlies de radio, diuen el que va bé o malament, i el que s’ha de fer i que no, penses que poc podem fer nosaltres per arreglar aquest món, però per sort aprenem que col·laborant amb una colla castellera i ajudant a fer castells on no calen estudis i experiència ni tan sols una capacitat física especial, només cal una faixa i sobrretot: ser-hi, venir a assaig puntual, ajudar a la canalla al tronc i als companys i col·laborar, tant si les proves van bé com si no hi van tant, que també passa i sobretot venir amb ganes de senzillament gaudir de fer quelcom gran plegats…..

Doncs , i potser per la quantitat de cafè que prenc i la quantitat de llibres que llegeixo sóc feliç però potser en també es perquè m’agrada fer pinyes, m’agrada anar a l’assaig, estar amb la gent, millorar en fer cada cop pinyes mes fortes i apretades, provant i canviant i tornant a provar per tal de cada cop amb la gent que som (que al cap i a la fi, som els que ho gaudim) aguantem cada cop més i més pisos i patim cada cop menys… es un hobby com qualsevol altre, ni millor ni pitjor, però per qui no hagi provat diré que s’ha de provar almenys un cop a la vida. 

Jo sóc dels Grocs, i m’agrada la pinya colada… i tu?

David Clavera.

Articles relacionats