Tres de 7Avui els Castellers de Castelldefels hem actuat a casa nostra amb motiu de la Festa Major d’Hivern, i ho hem fet amb l’ajuda dels companys del CRUC, d’alguns membres del Club de Bàsquet Castelldefels, dels companys castellers dels Encantats de Begues i de les colles que han compartit plaça amb nosaltres: els Laietans de Gramenet, els Vailets de Gelida i els Carallots de Sant Vicenç.

Es difícil, molt i molt difícil, descriure el que hem sentit avui els Grocs. Avui ens ho jugàvem tot i no ens hi jugàvem res. Després d’una temporada increïble, indescriptible, en què hem descarregat més castells que en la suma de les quatre temporades anteriors, en què hem recuperat el pilar de cinc i el 3 de 7, en què hem fet proves de 5 de 6 i 2 de 6 nets que ens fan somniar amb un 5 de 7 i una torre de set que ja són a tocar, en què hem renovat els troncs i els hem alleugerit , en què hem donat les regnes a gent molt jove – però molt valenta – que ha demostrat que ho pot fer, en què hem augmentat el nombre de canalla substancialment, en què hem aconseguit una pinya molt tècnica que treballa de valent, després d’una temporada de somni en què hem assolit fites inimaginables per a la majoria de nosaltres quan la vam començar ara fa una quants mesos, avui ho hem descarregat tot. Volíem dos castells de 7 i dos castells de 7 hem tingut. Volíem un castell inèdit a la colla – el 5 de 6 amb l’agulla – i un 5 de 6 amb l’agulla hem tingut. Volíem el vano de cinc, i un vano de cinc hem tingut.

Quatre de 7Avui no calia descarregar-ho tot. De fet, encara que no haguéssim descarregat res, la feina ja estava feta i mot ben feta. No calia res més. Tot i això, ho hem fet. Hem acabat la temporada amb la millor actuació dels últims divuit anys, amb una plaça a vessar que ha vibrat amb nosaltres, que ha patit amb nosaltres i que ha celebrat l’èxit amb nosaltres.

Ara fa just cinc anys, escrivíem una crònica en què narràvem l’emoció viscuda en descarregar la torre de 6 i el pilar de 5 per primera vegada d’ençà de la recuperació de la colla. En aquella crònica parlàvem de les llàgrimes de la Núria, que en aquell moment feia de crossa. Avui la Núria ja no és dels Grocs, però avui era a plaça, com una castelldefelenca més, per gaudir de l’actuació i donar-nos suport. I, avui, la Núria ha tornat a plorar quan hem descarregat el primer castell de 7. Les llàgrimes de la Núria simbolitzen el passat i el present, tot allò que hem estat i el que ara som. I les llàgrimes de l’Helena – la quarts més jove de la colla –, llàgrimes d’alegria vessades després de descarregar un 4 de 7 que s’ha hagut de defensar fins al final, simbolitzen el futur de la colla, una colla que es pot ben bé dir que ha ressorgit de les cendres i, amb molt d’esforç i molta feina, ha tornat a guanyar-se un lloc al món casteller.

Avui ho hem aconseguit perquè ens ho hem cregut, perquè hem lluitat fins al final i perquè ENS HI HEM DEIXAT LA PELL.

Ens hi deixarem la pell

Vano de 5

Cinc de sis amb l'agulla

Pilars al balcó de l'ajuntament

Foto dels grocs

Pilar davant la vergeUn dels pilars del cercavila

Un altre dels pilars davant la verge

Articles relacionats