A la Brugués no li calen gaires presentacions. Quan va entrar a la colla, ara fa 8 anys, era un esquitx de 6 anyets. Va començar d’acotxadora i, al llarg dels anys, ha anat creixent i baixant de pis, fins arribar, tot just fa un parell de dies, al pis de terços. La Brugués és una GROGUETA, així, en majúscules. S’estima tant la colla que sempre la descriu com una “gran família”. I és que ella s’ha fet gran amb el Grocs i d’ells n’ha après valors tan importants com l’esforç, la superació o el seny. Avui és la nostra petita Brugués, que ja no és tan petita, qui ens explica com va anar la diada de diumenge passat al Prat:

“Després d’unes diades bastant bones a les últimes actuacions, vàrem anar al Prat, on acostumem a tirar 1 o 2 castells de 7. Després d’un assaig de divendres bastant bo, però amb unes quantes dificultats, arribem al Prat i la tècnica anuncia dos pilars de 4 conjunts amb les altres colles: Castellers del Prat i Castellers del Riberal.

A primera ronda tirem un castell que ja el tenim i que és molt fàcil per a nosaltres, comencem amb un 3d7, que molt aviat veurem amb un pis més. Puja amb molt bones mides i amb estrenes al tronc, com el nostre cap de colla, l’Òscar, al pis de terços i una estrena a la pinya: l’Isaac de vent. El castell va molt bé de mides i es descarrega amb facilitat.

A segona ronda la Tècnica vol llençar un castell amb estrenes a diferents posicions, que li hem d’afegir il·lusió, esforç, valor, dificultat i molta confiança. Un castell on m’estreno jo al pis de terços, sent la persona més jove de la colla que l’ha fet, i el Nil al pis de segons.

Jo fa justament 8 anys que vaig entrar a la colla, i en 8 anys he fet d’enxaneta, d’acotxador, dosos, quarta i terça. Mare mevaa…

El castell comença a pujar amb molt bones mides i amb moltíssima confiança perquè hi havia estrenes. El castell va molt bé, es col·loca la canalla i al segon baixa, quina canalla més valenta! En baixar, a quarts i terços ja es comencen a escoltar els crits de felicitat, les rialles i els somriures a les cares de la colla. Ho celebrem com una gran família.

En acabar aquest castell, la tècnica ens parla del pròxim castell, un castell que no va anar gaire bé a l’assaig, però amb la confiança que portàvem i la canalla que estava molt concentrada el vam tirar endavant. Vàrem tirar el 3d7 amb pilar, un castell que el tenim i que el podíem fer amb facilitat.

Comencem a pujar i els segons es rumien que no està molt bé i el baixen. Al segon intent sembla que està millor i puja tot el tronc i tota la canalla molt confiada. Arriben al pom de dalt i una súper aleta, baixa l’enxaneta molt fineta, baixa tot el tronc i es veu un pilar al mig amb molt bona forma i amb molt bona mida. Es descarrega amb bastant facilitat.

Per arrodonir la diada, anunciem un pilar de 5 i es carrega i es descarrega amb facilitat. Després, 2pd4 amb un pilar que sembla ja que anem per bones mides per fer un pilar de 5 i que té un bon futur.

Després d’aquesta gran diada, l’Òscar fa el seu discurs de cada diada amb el Sheikh. Les paraules clau de l’Òscar diuen que mirem al passat i que ara mirem al futur, han canviat moltes coses amb els castells.

A continuació, com cada diada en què alguna persona s’estrena, fem com un petit bateig de la gent que s’ha estrenat: l’Isaac, l’Òscar, la Brugués i el Nil.”

Resultat de la diada: 2p4, 3d7, 4d7, 3d7p, p5, 2p4