Ahir al vespre, a la plaça de l’Església de Castelldefels, es respirava alegria pels quatres costats. I és que ahir, 8 de desembre, dins del marc de la Festa Major d’hivern de la ciutat, els Castellers de Castelldefels, els Grocs, vam completar la millor actuació de la nostra història, una història que enguany ha fet 35 anys.
Ahir, a la plaça de l’Església, entre les paradetes de la Fira Medieval, amb una gran afluència de públic, amb l’inestimable companyia de la Muixeranga d’Alacant i amb la imprescindible ajuda a pinyes de membres d’altres colles, que van deixar-ho tot per venir a donar-nos un cop de mà, els Grocs vam alçar els nostres millors castells. I ho vam fer decidits, valents, il·lusionats i convençuts. I ens ho vam passar bé. I ens vam tornar a emocionar. I vam fer allò que el nostre cap de colla ens havia demanat uns dies abans, després de l’últim assaig de la temporada: vam gaudir dels castells. Al cap i a la fi, és per això que tots i totes som a la colla: per passar-nos-ho bé fent allò que més ens agrada. I és que, quan les coses es fan amb ganes, han de sortir bé per força.
Que què vam fer ahir a plaça? Doncs vam descarregar, al primer intent, el quart 5 de 7 de la temporada – ueee! – , el primer 7 de 7 de la nostra història – ueee! -, el quart 4 de 7 amb l’agulla de la temporada – ueee! -, un preciós super vano de 5 versió ampliada (pilar de 5 amb 3 pilars de 4 a cada costat) – ueee! -, un pilar de canalla – ueee! – i el tradicional pilar al balcó, que va cloure una diada en què també vam poder gaudir, i molt!, de les construccions de la Muixeranga d’Alacant, que ens van deixar a tots embadalits i enamorats.
Ahir, però, el més destacable no va ser el resultat de la diada. Ahir, a plaça, allò que ens va corprendre a tots va ser veure sis cordons grocs envoltant el primer castell; va ser saber que podríem alçar, a segona ronda, el 7 de 7, un castell relativament assequible a nivell tècnic, però molt i molt difícil de portar a plaça perquè requereix molta gent; va ser saber que cap castell es desmuntaria per indecisió de la canalla; va ser saber que tots i totes, des de la crossa fins a l’enxaneta, lluitaríem fins al final.
I és que, ahir, vam assolir la màxima nota, però no per les construccions que vam alçar, sinó per l’actitud de la colla. Tenim una canalla molt valenta, però també tenim un equip de canalla que ha sabut tecnificar-la. Tenim un tronc ferm, però també tenim un equip de troncs que ha fet els encaixos necessaris per obrar el miracle. Tenim una pinya forta com una roca, però també tenim un equip de pinyes collonut que s’ha deixat la vista i ha invertit moltes hores per aconseguir-ho. Tenim tota una colla motivada, però també tenim un cap de colla que ha sabut esperonar-nos dia a dia, després de cada assaig, després de cada diada.
Ahir, a la plaça de l’Església, l’Arnau feia bots de joia als braços del seu pare perquè havia pujat al folre del pilar de canalla. Ahir, a la plaça de l’Església, l’Íria, encara sobre la pinya del 7 de 7, aixecava els braços i cridava emocionada després d’haver fet de dosos per primera vegada. Ahir, a plaça, els Grocs vam plorar de felicitat i vam oblidar, per uns instants, els mals moments, les dificultats, les diferències, els dubtes, les pors. Tot allò que resta i que no ens ajuda, va quedar diluït durant uns moments màgics que ens van fer sentir, com diu la cançó que cantava la nostra canalla mentre es muntava la pinya, INVENCIBLES.
I ara a descansar, que ens ho hem ben guanyat
Los comentarios están cerrados.