La primera notícia escrita sobre un ball de diables, segons Joan Amades, data de l’any 1150. L’acte va ésser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb princesa Peronella, filla del rei d’Aragó. La crònica ens diu que representava la lluita d’uns dimonis, dirigits per Llucifer, contra l’Arcàngel Sant Miquel i una colla d’àngels. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentació de la participació dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, etc.
Pel que fa al ball de diables, malgrat que se’l reconeix popularment com a «ball», cal considerar-lo un entremès, ja que aquest tipus d’actuació es feia entre plat i plat en els àpats de la noblesa a l’Edat Mitjana. Pertany a aquells balls que s’anomenen «parlats», tots ells amb un contingut dramatúrgic.
La síntesi del ball de diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes de Corpus, a les processons religioses com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. Els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena. De forma estrepitosa i sorollosa apartaven el públic assistent obrint pas a la processó.
Dins el grup de foc hi ha les següents colles:
Facebook Grup de Foc de Castelldefels
Diables Adults
Diables Infantils
Drac Gar-i-Got
Tabalers (assaig tots els divendres de 20.00 h a 21.00 h i dissabtes de 11.00 h a 12.00 h.)
